Font: LobbyFacts ,3 de Febrer de 2016

De tota la UE, Alemanya té més grups de pressió (lobby) que qualsevol altre país. (L’excepció és Bèlgica ja que molts lobby d’altres llocs de la UE estan registrats a Brussel·les.) LobbyFacts ha examinat als grups de pressió més poderosos d’Alemanya que operen a Brussel·les.

Primera tasca: Desxifrant els registres sense sentit

Si ens fixem en la llista de les organitzacions alemanyes amb més despeses en lobby de la UE, es fa evident ràpidament que les dades estan plenes d’errors. La companyia paij GmbH és una startup alemanya que ofereix serveis de pagament mòbil. Un llistat web de les startup alemanyes informa que Paij GmbH va ser llançada en 2012, i tenia més de 40 empleats a mitjan 2013. És molt poc realista que una startup emprés a 25 lobbistes i gastara 3 milions d ‘euros en lobby a Brussel·les al 2014, xifres molt per dalt de les declarades per  companyies d’Internet consolidades com Facebook o Paypal. El registre de l’agència alemanya “Social Impact GmbH“, que promou l’emprenedoria social, tampoc és creible. Aquest organisme, que compta amb 50 empleats, afirma haver gastat 3€ milions en lobby a Brussel·les el 2014, el pressupost total va ser només de 318.920€. Aquests exemples mostren que els esforços realitzats pel personal de la secretaria de registre per reforçar els controls de qualitat dels registres no han resolt el problema de l’excés de “dades poc fiables” en el Registre de Transparència de la UE. Sembla que són necessaris millors programes i recursos humans addicionals per detectar i fer front a aquest fenomen.

Empreses pressionant la UE: Deutsche Bank i Volkswagen qui més gasten

Després d’endreçar la llista dels lobbys alemany que més inverteixen i que operen en l’àmbit de la UE. La llista de les dotze principals empreses alemanyes de lobby a Brussel·les pareix el “Qui és qui?” de les empreses més grans d’Alemanya, en la seva majoria procedents dels sectors que tenen més a guanyar (o perdre) a Brussel·les, és a dir, automòbils, productes químics, energia, i el sector financer i d’assegurances.

Deutsche Bank, que és l’empresa alemanya que més gasta, es va registrar només en 2013, tot i que estava clar que el poderós banc havia estat pressionant força a les institucions europees, abans, durant i després de la crisi financera. De 2014 a 2015, el banc va duplicar pràcticament la xifra declarada com a despeses de lobby i ha pujat des de la posició nou a l’empresa alemanya que més gasta en lobby de la UE. Durant aquest període, el Deutsche Bank també va augmentar el nombre de lobbistes declarats de 3 fins a l’equivalent de 8,5 lobbistes a temps complet. El banc és un actor de pressió molt actiu a Brussel·les, organitzant recepcions, taules rodones i altres esdeveniments. D’altra banda es coneix com un grup de pressió extremadament bé connectat. La setmana passada es va informar que el lobby financer va aconseguir exitosament rebaixar  Basilea III – a Alemanya, és probable el Deutsche Bank qui més es beneficiaran d’aquest èxit.

La companyia amb més lobbistes (18 lobbistes a temps complet), és Volkswagen AG, seguit d‘Eon amb 11 lobbistes a temps complet i Siemens, amb 14,8. També pel que fa a les despeses de lobby, els fabricants d’automòbils són un dels grups de pressió més poderosos de la UE, amb Volkswagen, Daimler i BMW, les grans empreses d’automòbils alemanys, situats tots a la part superior de la llista de les dotze empreses alemanyes amb més despeses de lobby. Les despeses de lobby d’aquestes tres empreses representen el 50 per cent de les despeses en lobby de tots els grups de pressió de l’automòbil a Brussel·les, segons una anàlisi de LobbyFacts al setembre de 2015.

Una ullada a integritywatch.eu també ens mostra que les empreses i organitzacions alemanyes han tingut el major nombre de trobades amb l’elit de la Comissió Europea. Bayer AG, el gegant de productes químics i farmacèutics, va tenir 26 reunions entre desembre de 2014 i novembre de 2015; aquestes dades són compatibles amb la cinquena posició de Bayer en la llista dels majors grups de pressió corporatius d’Alemanya. Seguit de prop pel Deutsche Bank i Volkswagen, cada un amb 20 sessions. En general, buscant solament en la llista dels vint principals, la indústria de l’automòbil ha tingut més reunions amb la Comissió que els altres sectors industrials representats aquí.

Anotació: On els registrat ha declarat despeses de lobby, hem pres el valor mitjà d’aquest rang.

Mirant la llista completa dels grups de pressió alemanys que més despesa fan en lobby, el poder de les associacions empresarials alemanyes és sorprenent. Per exemple, fora del top 20, 10 són lobbys empresarials, mentre que només 6 d’ells són corporacions amb registres plausibles.

El número u en la llista és l’Associació de la mitjana empresa (Bundesverband Mittelständische Wirtschaft) amb despeses de lobby de 13€ milions (de fet, aquesta xifra bé podria ser un error o exageració). Mentrestant, les altres associacions empresarials de la llista, per a la construcció mecànica (Verband Deutscher Maschinen und Anlagenbau, VDMA), per a la indústria química (Verband der Chemischen Industrie, VCI), per a la indústria d’energia i aigua (Bundesverband der Energie- und Wasserwirtschaft , BDEW) i l’Associació Mare de la Indústria alemanya (Bundesverband der Deutschen Industrie, BDI) oscil·len entre 3-5 milions€ en lobby a Brussel·les en l’últim any.

Moltes d’ells tenen un nombre impressionant de lobbistes declarats, com la VDMA amb 45 lobbistes a temps complet, el BDI (28,8 lobbistes de temps complet, i 10 lobbistes acreditats al Parlament Europeu), o l’Associació de Bancs Alemanys (Bundesverband Deutscher Banken 18, lobbistes a temps complet). Aquestes organitzacions empresarials no sempre són conegudes pel públic, però són jugadors molt actius a Brussel·les, sovint dirigint i coordinant enormes campanyes de pressió dins del seu sector industrial i gastant més en lobby que les grans corporacions individuals (encara que per descomptat són finançades pels seus membres, que són sovint les mateixes empreses).

En comparació amb Alemanya, on el poder de les associacions empresarials es diu que està en declivi, a Brussel·les les associacions industrials prosperen. L’Associació de la indústria de l’automòbil (Verband der Automobilindustrie, VDA), per exemple, és una associació extremadament poderosa que representa la indústria automobilística alemanya. Ha exercit un paper important en la lluita de la indústria automobilística alemanya contra els intents en curs a nivell europeu per reduir les emissions de CO2, gastant més diners en el lobby de l’organització paraigua de la indústria europea de l’automòbil, ACEA. Això no és només una lluita contra la Comissió Europea, sinó també una lluita contra els fabricants d’automòbils rivals d’Itàlia o França, per exemple. Sols la VDA ha tingut 18 reunions amb la Comissió Europea.

Totes les dades en aquest article han sigut extretes de la base de dades LobbyFacts el 28 de gener de 2016. Per determinar que les empreses i organitzacions alemanyes eren qui més es reunien amb funcionaris de la Comissió Europea, vam fer ús de integritywatch.eu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s