Font: Flavio Valente, TNI, 19 gener 2016

Defensar el multistakeholderisme en el sector de l’alimentació i nutrició, ha estat una de les principals estratègies per fer avançar una agenda agrícola en favor de les empreses que es tradueix en la despossessió de terres dels petits agricultors.

Un dels sector més avançats en el lideratge corporatiu multi-stakholder, promogut pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF), és el de l’alimentació i la nutrició amb l’establiment del Fòrum Econòmic Mundial d’Aliments Mundial, l’Agricultura i la Iniciativa de Redisseny de Nutrició (GFANRI) en 2010.

Segons l’informe GRI “l’objectiu de la GFANRI és guiar el desenvolupament de la política alimentària i l’agricultura i donar suport al sector multi-stakeholder institucionals que abordin les necessitats alimentàries i nutricionals actuals i futures en l’àmbit del desenvolupament sostenible amb el medi ambient”.

Amb un enfocament declarat en “els nens menors de dos anys d’edat i escolars” l’estratègia esbossa una sèrie de recomanacions per “enfortir la productivitat dels petits agricultors, la qualitat dels seus productes, el seu accés als mercats i les cadenes de valor i augmentar el finançament per a reduir la pobresa“, amb un fort èmfasi en la participació del sector privat empresarial, associacions publicoprivades i les iniciatives multi-stakeholders

Des de 2010, GFANRI ha integrat diverses iniciatives, com l’Aliança Mundial per a Millorar la Nutrició (GAIN), l’Associació de la Revolució Verda Africana (AGRA), la Nova Aliança G7 per a la Seguretat Alimentària i Nutrició per a l’Àfrica, el Grup de Treball d’Alt Nivell del Secretari General de l’ONU sobre la Crisi Mundial de Seguretat Alimentària (HLTF) i la seva iniciativa paral·lela l’associació publicoprivada del G8 (PPP), l’Aliança Mundial per a l’Agricultura i la Seguretat Alimentària i la iniciativa Scale Up Nutrition (SUN).

Aquests cossos multi-stakeholders advoquen per polítiques basades en la creença que la liberalització del comerç internacional pot garantir l’alimentació mundial i nacional i la seguretat nutricional, sense necessitat d’una governança mundial o nacional específica. Ignoren deliberadament l’impacte de l’ajust estructural, les condicions totalment injustes del comerç internacional imposades pels EUA i la Unió Europea (UE), i el paper de les polítiques neoliberals en el debilitament de la seguretat alimentària.

Aquestes iniciatives pro-empresarials van sorgir arran de la crisi alimentària mundial en 2007/2008, però molt abans d’això, els països més rics buscaven constantment soscavar els espais multilaterals dedicats a l’alimentació i la nutrició. En particular, van lluitar per:

1. restringir el mandat polític d’Agricultura i Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides (FAO) per a la prestació d’assistència tècnica agrícola
2. desmantellar el Comitè de Seguretat Alimentària Mundial (CFS)
3.
tancar el Comitè Permanent de Nutrició de l’ONU  (SCN), el cos d’harmonització de la nutrició global de les Nacions Unides.

La direcció principal ha sigut transferir progressivament la governança dels “àmbits polítics conflictius” intergovernamental a els espais multi-stakeholders, fortament influït, si no dirigit, per l’agenda i els interessos del sector empresarial privat. Açò exclou aquells que no estan d’acord, i bordeja els espais legítims de la política alimentària i nutricional d’un país, com el CSA, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la FAO.

L’enfortiment del CFS, gràcies a una forta participació de la societat civil degut a la crisi alimentària, desafia la visió i el camí engegat per les corporacions. Però la decisió de relegar la governança a un fòrum de muti-stakeholders continua avançant, amb  l’alimentació com el millor sector d’inversió per al desenvolupament.

El SUN és, potser, la iniciativa més desenvolupada que promou el lideratge dels stakeholders en l’alimentació i la nutrició, amb 123 empreses com a membres. Va sorgir del Banc Mundial, com a idea base de diverses iniciatives de la Fundació Bill i Melinda Gates, i ha sigut intensament promoguda per l’oficina del Secretari General de l’ONU. S’ha convertit en una poderosa institució després de que el Banc Mundial, UNICEF i els governs dels països rics la soscavaren i traguessin del Comitè Permanent sobre Nutrició de les Nacions Unides.

Al novembre de 2014, es va filtrar que alguns caps dels organismes de l’ONU buscaven tancar el SCN sense consultar als membres de l’ONU a l’espera de la posada en marxa d’una Xarxa de Secretariats del SUN organitzada pel Programa Mundial d’Aliments (PMA). Al llarg de 2015, aliats del SUN van tractar d’augmentar la seva visibilitat i el seu paper en el Comitè de la FAO sobre Seguretat Alimentària. Declaracions del G7 a 2015 en suport de l’agenda del SUN, una relació cada vegada més estreta entre la secretaria del CSA i la Fundació Gates, i l’anunci del secretari general de l’ONU que anava a nomenar un nou coordinador del Moviment SUN, qui també serà assistent del Secretariat General de l’ONU, mostra fins a quin punt s’ha avançat aquest programa. Això va ocórrer al mateix temps que les corporacions privades van tractar (sense èxit) d’augmentar la seva representació d’un a quatre membres en el grup assessor de la Taula del CFS.

La captura corporativa de la nutrició posa en perill la sobirania alimentària i la plena emancipació de la dona. Porta associat amb ell mateix suplements alimentaris industrialitzats, píndoles i pols de nutrients i altres mitjans d’enriquiment dels aliments que no compleixen els objectius de salut pública. S’instrumentalitza el paper de les dones com a mares i proveïdores d’aliments a les seves famílies.

Mentrestant, els esforços del moviment de sobirania alimentària per tractar els aliments i la nutrició de forma inseparable, i per vincular els aliments, la salut i la nutrició a la salut del planeta no tenen cabuda en el SUN o altres agendes corporatives.

Aquesta forma de la captura corporativa, per tant, representa un apropiament de la vida. Els pobles del món han d’instar als Estats a rebutjar la captura corporativa i reafirmar la sobirania dels pobles i dels drets humans com un pas fonamental per fer front a totes les formes de desigualtat, l’opressió i la discriminació, i democratitzar les societats nacionals i mundials.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s