Per Fernando Fernandez, activista de RETS

El passat mes d’Octubre la Supply Change Campaing publicava el informe Squeeze Out – The true behind the orange juice business, centrat específicament en la producció del suc de taronja a Brasil. A través d’aquest estudi, s’ha pogut identificar l’enorme grau de concentració empresarial que pateix el sector al Brasil, on tan sols tres companyies Sucocítrico Cutrale ltda (Cutrale), Citrosuco SA agro (Citrosuco) i Louis Dreyfus Commodities Agroindustrial SA (LDC)] controlen tot el negoci del processat i l’exportació del suc de taronja proveint més del 50% del suc produït a les més grans companyies embotelladores. Una cartelització no exempta de xantatges i amenaces i on a poc a poc s’ha aconseguit expulsar del mercat, mitjançant absorcions i compres de terra, a les petites i mitjanes explotacions tarongeres. Els productors de suc paguen als agricultors al voltant de 3,4 euros per cada caixa de taronges (4.8kg). Sovint, aquests pagaments no cobreixen els costos de producció, el que provoca que el nombre de camperoles sense terra no pari de créixer. Com a resultat de la política de preus de la indústria del suc, els petits agricultors estan a la vora de la ruïna o s’han rendit i han acabat venent les seves terres per un preu inferior al del valor de mercat. L’any 2009 el 44% dels propietaris de plantacions no van ser capaços de produir el mínim de taronges necessari per poder sobreviure. Avui dia, 51 productors (0.4%) cultiven el 40% de les taronges i posseeixen uns 400,000 arbres.

En la producció del suc de taronja al Brasil s’han detectat pràctiques que atempten contra els drets dels i les treballadores. D’entre elles: pràctiques anti-sindicals com llistes negres de treballadores que mantinguin contacte amb els sindicats així com tàctiques de premsa groga sindical; atac psicològics, físics i sexuals a les dones treballadores; no es proporciona l’uniforme adequat als i les treballadores; es ruixen els camps amb pesticides mentre les treballadores estan treballant; en ocasions els treballadors han gaudit de tan sols un dia de descans al mes; es realitzen jornades de 14 hores seguides; els salaris no arriben per cobrir els necessari per viure, etc.

També i causa de l’ús intensiu del camp en la producció de taronges, els pesticides s’han estès de manera alarmant al Brasil. L’any 2009, es van emprar en el sector del cítric 30.000 tones de pesticides que va suposar una despesa de 201 milions de Reis, algun dels quals van anar a parar amb tota seguretat a mans de les vuit transnacionals (Syngenta, Bayer, Basf, Fmc, Dupont, Dow, Monsanto, Iharabras) que controlen el 72% del mercat brasiler de pesticides.

Els efectes de l’ús intensiu de pesticides ja s’han deixat notar al Brasil, on habiten 3.000 espècies diferents d’abelles. Entre els anys 2008 i 2010 en el municipi de Riu Clar a San Paulo es van perdre 10.000 ruscs per l’ús de pesticides. A més, els pesticides utilitzats en el cultiu de la taronja són altament tòxics, tant per a la fauna animal com per als mateixos éssers humans, arribant-se a utilitzar fins i tot pesticides prohibits en altres regions com la EU per la seva toxicitat en els períodes de lactància.

Aquests indicadors sobre el dany al medi ambient i la lesió dels drets laborals són fruit d’una manera de produir que tracta d’obtenir el màxim benefici al menor preu possible. Els supermercats, les transnacionals de l’agronegoci, les grans companyies embotelladores, totes operen sota aquesta màxima.

Òbviament, aquesta dictadura econòmica que compleixen les grans cadenes de supermercats acaba repercutint sobre els i les treballadores que estan al final de la cadena de subministraments, ja sigui mitjançant les ja esmentades vulneracions de drets laborals o mitjançant el tancament a què es veuen abocats molts petits i mitjans productors / proveïdors en no poder competir amb les grans empreses per no tenir marge de benefici suficient.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s