Tractats de Lliure Comerç i Inversió en la mira de la societat civil: Denuncien la celebració d’un controvertit congrés per a multinacionals a Girona que explica amb finançament públic

Coincidint amb el I Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica, que es celebra aquests dies a Girona, més de 120 organitzacions de cinc continents denuncien en una carta la asimetria de la llei que protegeix els inversionistes i les corporacions amb una “llei dura” que es situa per sobre dels drets humans.

Avui comença a Girona el I Congrés Biennal: Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica, organitzat per la Càtedra de Cultura Jurídica de la Universitat de Girona i el Consell General del Poder Judicial, i patrocinat per algunes de les principals multinacionals que obtenen gran part dels seus beneficis a l’Amèrica Llatina: Repsol, Telefònica, Agbar, Abertis i La Caixa.

Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), RETS (Respostes a les Transnacionals) i el l’Observatori de les Multinacionals a l’Amèrica Llatina (OMAL) consideren que l’objectiu real d’aquest congrés és aplanar encara més el camí per tal que les corporacions puguin modelar la legislació de tercers països d’acord amb els seus interessos econòmics. Les organitzacions socials alerten que es persegueix rebaixar la legislació ambiental, laboral i social a l’Amèrica Llatina i a Europa amb la finalitat d’augmentar el negoci i el poder de les empreses multinacionals.

(seguir llegint / versión en castellano más abajo)

La principal eina de la mal anomenada “seguretat jurídica” són els Tractats de Lliure Comerç i els Acords Internacionals d’Inversions que atorguen drets sense precedents a les empreses i inversors estrangers. Aquests tractats permeten a les multinacionals usar els denominats “mecanismes d’arbitratge entre inversors i estats”, mitjançant els quals una empresa privada estrangera pot ometre les vies legals ordinàries de qualsevol país i denunciar als estats a través de tribunals d’arbitratge de dubtosa transparència com el Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), que sol fallar a favor de les corporacions. D’aquesta manera les grans empreses poden coaccionar per evitar mesures que impliquin una millora de la legislació ambiental i laboral.

De fet en els últims anys s’ha produït un augment de les demandes realitzades per inversors internacionals en contra de diferents estats, sent exemplar el cas en el qual la multinacional tabacalera Philip Morris, que va denunciar a Uruguai per tractar de protegir la salut dels ciutadans advertint dels perjudicis derivats del tabac.

La capacitat de les multinacionals d’acudir a tribunals d’arbitratge contrasta amb la manca de protecció de la justícia per investigar, jutjar i sancionar a les corporacions denunciades per violar els drets econòmics, socials, culturals i ambientals de la població afectada pels impactes d’aquestes empreses.

Cal remarcar que els principals patrocinadors del congrés de Girona han estat denunciats per violacions de drets humans. Agbar, per exemple, acusat de deixar sense aigua potable a una part de la població del Saltillo (Mèxic) i Cartagena (Colòmbia). Telefònica per acomiadaments massius i pràctiques anti-sindicals a Xile, Perú i Argentina. Repsol -que va obrir recentment un cas contra Argentina en el CIADI per la nacionalització d’YPF- està acusada de contaminació sistemàtica, desplaçament forçat de poblacions, frau i col·laboració amb grups paramilitars en diferents països sud-americans. Caixa Bank, per la seva banda, és una de les principals accionistes d’empreses que operen a l’Amèrica Llatina, com Repsol o Gas Natural Fenosa, que ha estat denunciada per assassinats d’activistes a Guatemala, talls de subministrament elèctric i increment abusiu de tarifes a Colòmbia i Nicaragua, entre d’altres.

Enfront d’aquesta situació, més de 120 xarxes i organitzacions de cinc continents han enviat avui una carta als governs participants en la I Conferència Ministerial d’Estats Llatinoamericans afectats per interessos transnacionals a Guayaquil (Equador) en la qual demanden acords globals per a impedir inversions nocives (1).

Els signants recomanen que els Estats anul·lin, denunciïn i deixin de signar o renovar els diversos acords i tractats que els sotmeten de forma il·legítima a jurisdiccions estrangeres o a imposicions que vulneren drets humans. Proposen “un marc legal alternatiu per a les relacions econòmiques internacionals que estigui basat en principis democràtics i prioritzi els drets humans sobre els interessos empresarials” (2).

Per tal de denunciar l’espoli de les empreses multinacionals espanyoles a l’Amèrica Llatina, entre les que es trobarien empreses que patrocinen el I Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica, diversos col·lectius socials de Girona, agrupats al voltant d’Al Carrer-Xarxa de lluita per la transformació social al Gironès, han convocat la tarda de dilluns 3 de juny, a les 18.00 hores, una marxa al Palau de Congressos sota el lema “Escratx a l’imperialisme i a la dictadura del capital”.

Notes per a l’editor:

[1] Declaració de la I Conferència Ministerial d’Estats Llatinoamericans afectats per interessos transnacionales: http://cancilleria.gob.ec/wp-content/uploads/2013/04/22abr_declaracion_transnacionales_esp.pdf

[2] La carta i els signants de la societat civil es pot descarregar aquí: http://www.enlazandoalternativas.org/spip.php?article1164

——————————————————————————————————————————————————-

Denuncia la celebración de un controvertido congreso para multinacionales en Girona que cuenta con financiación pública

Tratados de Libre Comercio e Inversión en la mira de la sociedad civil:

Coincidiendo con el I Congreso Bienal sobre Seguridad Jurídica y Democracia en Iberoamérica, que se celebra en Girona, más de 120 organizaciones de cinco continentes denuncian en una carta la asimetría de la ley que protege los inversionistas y las corporaciones con una “ley dura” y que prima sobre los derechos humanos.

Hoy comienza en Girona el “I Congreso Bienal: Seguridad Jurídica y Democracia en Iberoamérica”, organizado por el Consejo General del Poder Judicial y patrocinado por algunas de las principales multinacionales que obtienen gran parte de sus beneficios en América Latina: Repsol, Telefónica, Agbar, Abertis y La Caixa.

Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteras, el Observatorio de la Deuda en la Globalización, RETS (Respuestas a las Transnacionales) y el Observatorio de las Multinacionales en América Latina consideran que el objetivo real del “I Congreso Bienal sobre Seguridad Jurídica y Democracia en Iberoamérica” es allanar aún más el camino para que las corporaciones puedan moldear la legislación de terceros países de acuerdo con sus intereses económicos. Las organizaciones sociales alertan de que se persigue rebajar la legislación ambiental, laboral y social en América Latina y en Europa con el fin de aumentar el negocio y el poder de las empresas multinacionales.

La principal herramienta de la mal llamada “seguridad jurídica” son los Tratados de Libre Comercio y los Acuerdos Internacionales de Inversiones que otorgan derechos sin precedentes a las empresas e inversores extranjeros. Estos tratados permiten a las multinacionales usar los denominados “mecanismos de arbitraje entre inversores y estados”, mediante los cuales una empresa privada extranjera puede omitir los cauces legales normales de cualquier país y denunciar a los estados a través de tribunales arbitrarios de dudosa transparencia como el Centro Internacional de Arreglo de Diferencias Relativas a Inversiones (CIADI), que suele fallar a favor de las corporaciones. De esta manera las grandes empresas pueden coaccionar en contra de medidas que impliquen una mejora de la legislación ambiental y laboral.

De hecho en los últimos años se ha producido un aumento de las demandas realizadas por inversores internacionales en contra de diferentes estados, siendo ejemplar el caso en el que la multinacional tabacalera Philip Morris denunció a Uruguay por tratar de proteger la salud de los ciudadanos advirtiendo de los perjuicios derivados del tabaco.

La capacidad de las multinacionales de acudir a tribunales de arbitraje contrasta con la falta de justicia para investigar, juzgar y sancionar a las corporaciones denunciadas por violar los derechos económicos, sociales, culturales y ambientales de la población afectada por los impactos de estas empresas.

No es casualidad que los principales patrocinadores del congreso de Girona hayan sido denunciados por violaciones de derechos humanos. Agbar, por ejemplo, dejó sin agua potable a una parte de la población de El Saltillo (México) y Cartagena (Colombia). Telefónica cometió despidos masivos y prácticas antisindicales en Chile, Perú y Argentina. Repsol -que abrió recientemente un caso contra Argentina en el CIADI por la nacionalización de YPF- está acusada de contaminación sistemática, desplazamiento forzado de poblaciones, fraude y colaboración con grupos paramilitares en diferentes países sudamericanos. Caixa Bank es una de las principales accionistas de empresas que operan en América Latina, como Repsol o Gas Natural Fenosa, que ha sido denunciada por asesinatos de activistas en Guatemala, los cortes de suministro eléctrico y incremento abusivo de tarifas en Colombia y Nicaragua, entre otros.

Frente a esta situación, más de 120 redes y organizaciones de cinco continentes han enviado hoy una carta a los gobiernos participantes en la I Conferencia Ministerial de Estados Latinoamericanos afectados por intereses transnacionales en Guayaquil, Ecuador [1] en la que demandan acuerdos globales para impedir inversiones dañinas.

Los firmantes recomiendan que los Estados anulen, denuncien y dejen de firmar o renovar los diversos acuerdos y tratados que los someten ilegítimamente a jurisdicciones extranjeras o a imposiciones que conculcan derechos humanos. Proponen un “marco legal alternativo para las relaciones económicas internacionales que esté basado en principios democráticos y priorice los derechos humanos sobre los intereses empresariales”. [2]

Para denunciar el expolio de las empresas multinacionales españolas en América Latina, de quienes patrocinan el I Congreso Bienal sobre Seguridad Jurídica y Democracia en Iberoamérica, varios colectivos sociales de Girona, agrupados en Al Carrer-Xarxa de lluita per la transformació social al Gironès”, han convocado esta tarde a las 18.00 horas un escrache en las inmediaciones del congreso, en la Ronda Ferran Puig (Plaça de la Sardana).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s