Font: The Yes Lab

Houston, Texas, 2 d’octubre de 2012.  A primera hora del matí, 71.010 treballadors de Shell reben un email del Departament d’Empoderament Bàsic de l’Empleat de la companyia, que els informa sobre el cas Kiobelv contra Royal Dutch Petroleum, un cas de presumpta vulneració de Drets Humans que s’esta debatent al Tribunal Suprem dels EUA. El correu contenia enllaços a notícies i una eina (informàtica) per ajudar als empleats a tuitejar què en pensaven del cas als presentadors de notícies de les principals cadenes nord-americanes (i a la popular Ophra Winfrey).

Però a Shell no existeix un Departament d’Empoderament Bàsic de l’Empleat i l’empresa tampoc esta gaire interesada per fer publicitat del cas. El correu electrònic formava part d’una acció del grup d’activistes “El Poble Contra la Legalització de l’Assassinat” (PALM, en anglès), que va aconseguir el llistat de correus electònics de Shell a través d’un grup d’empleats descontents.

Minuts després de que els treballadors i les treballadores rebessin el correu, Shell va bloquejar el web internament impedint-ne l’accés als seus empleats. El primer treballador en detectar el bloqueig va contestar el correu escrivint: “M’encantaria participar-hi, però tinc denegat  l’accés als vostres enllaços”.

Amb aquesta acció el PALM volia ajudar a difondre  la lluita de la vídua del Doctor Barinem Kiobel, que va ser executat juntament amb el novel·lista Ken Saro-Wiwa per oposar-se al plans de perforació de l’empresa Shell a l’oest d’Africa. S’acusa a Shell d’haver ajudat a les forces paramilitars que van arrassar més de 60 poblats, assassinat més de 800 persones i desplaçat més de 30.000.

Per tal d’assegurar-se el triomf en aquest assumpte, els advocats de Shell han de fer derogar una llei de fa 200 anys, l’Estatut de Reclamació per Greuges contra Estrangers (ATS en anglès), que compensa les víctimes de crims internacionals. (La llei es va utilitzar per compensar els supervivents de l’holocaust que pleitejaren contra les companyies beneficiades per  l’esclavisme i els treballs forçats durant la segona Guerra Mundial). Els advocats de Shell argumenten que l’empresa, al no tractar-se d’una persona, no està subjecta a l’ATS.

“Quan es tracta de coses com donacions electorals, Shell i d’altres empreses sí que volen tenir drets de la persona”, diu SeanDragohoy, de PALM. “Però quan se’ls acusa d’assassinat, llavors defensen de forma convienient que ells no són una persona. Una resolució que els beneficiés seria un precedent molt perillós i perjudicaria la reputació dels EUA com un lloc on preocupa la protecció dels drets humans. És per això que vàrem intentar que els treballadors de Shell ens poguessin ajudar a fer públic l’assumpte”

Segurament  la immensa majoria dels treballadors de Shell, com la majoria de la gent, no volen que les multinacionals  se’n surtin amb la seva només perquè l’assassinat és convenient”, diu en Andy Bichlbaum, del Yes Lab, que va proporcionar assistència tècnica per realitzar l’acció.

Més informació sobre Shell: Campanya Murder is Bad. Even in Nigeria

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s